Darrer dia a Athos.
Karye centre neuràlgic. D’aqui surten tots els minibusos cap als monestirs
Ara vaig a Dafne, després en barco cap Aranopolis, la frontera.
Allà m'espera el Jordi.
Allà m'espera el Jordi.
Taxi boat cap a Aranapolis
Un món sense dones!!
Conclusió: no m’interessen els russos, ucranians eslaus....Son uns sossos sense feeling. Conservadors, altius, tenen als seus fidels submisos i alienats. Mal rollete...
Athos no és sagrada per déu ni verge, sino per la seva imponent bellesa.
Ja tenim la tripulació reunida! Back to normal life!
Visca la vida, imperfecte i desigual, però la vida real!
